Estimats caps i keles del cau,Entusiasme sospitós
Són uns éssers estranys d'entre 18 i 25 anys que es fan dir monitors d'esplai, o caps d'agrupaments. Els reconeixereu perquè pringuen totes les tardes de dissabte als caus muntant gimcanes, perden els caps de setmana fent excursions i malgasten la Setmana Santa sencera i quinze dies de juliol anant de campaments. I tot sense cobrar res i amb una passió que no pot ser bona per a la salut.
La broma fa dècades que dura, i no són quatre sonats, es tracta d'uns quants milers. S'ha procurat fer burla d'ells com a xirucaires idiotitzats, se'ls ha fet saber que s'han acabat les utopies i que la gràcia d'avui dia és ser famós, però ells insisteixen que no. Són especialment pesadets amb la idea d'anar a la muntanya i educar en el lleure, assumeixen responsabilitats i ens donen lliçons als pares sobre coses tan antiquades com desconnectar, conviure i madurar. I a sobre se'ls veu feliços, i -el que és pitjor- a la canalla que cuiden, també. Això els fa poc integrables a la societat, perquè el que es porta és no fotre res i fer cara d'estressat, i no pas passar-te el dia organitzant coses amb un somriure.
L'administració els dóna l'esquena i els nega el dret a fer servir les escoles públiques (perfectament desaprofitades els dissabtes) per intentar que s'ofeguin en petits locals d'entitats que sovint són literalment uns caus, però ni així pleguen. Els mitjans de comunicació tenim a punt el protocol del linxament mediàtic i exigència de responsabilitats a la mínima que algun grup es perd al bosc, però ells allà, valents.
Les tècniques de captació de nous membres són terriblement sofisticades. Per culpa d'un mètode estranyíssim anomenat seguir l'exemple (oi que sona carca?), molts nens d'esplai s'acaben assemblant als seus monitors, i volen ser castellers, diables o voluntaris d'oenagés. I com que el moviment es renova, costa etiquetar-los de gent poc moderna, perquè viuen al dia i s'adapten als nous temps.
Si almenys tant d'esforç fos al servei d'una secta destructiva, s'entendria, i algun actor de Hollywood els donaria suport. Però no, no són cap secta i la seva voluntat és totalment constructiva (ai, uix, quin concepte més passat de moda). Són tota una anomalia en els ambients derrotistes i les societats decadents. Algú els hauria d'aturar abans que se'ls acudeixi canviar el món de veritat.
Carles Capdevila, AVUI 30/06/2007
Pas de Branca, Castanyada, Sortida de Nadal, Sant Jordi, Final de Curs, CEEL, Campaments Conjunts, Pares, Pla Educatiu d’Entorn, Fotos… A què us sonen tots aquests noms? Amb seguretat, especialment als més veterans, tot aquest garbuix d’idees us fa pensar el mot ‘comissió’. I és que els engranatges de molts aspectes del cau els fan funcionar precisament aquests petits grups de caps anomenats comissions. Com que decidir-ho tot tots no és possible, des del Consell (‘l’òrgan de govern del cau, l’equivalent al Parlament de Catalunya) per qüestions concretes s’organitzen petits consells; a partir d’aquell moment, són els màxims responsables d’aquell aspecte. N’hi ha de temporals (les festes, sobretot) i de permanents (fotos, pares, CEEL, PEE…) i responen a dos dels cinc dinamismes, petit grup i joc institucional, ja que també hi ha càrrecs dins de les comissions (per exemple, tresorer, responsable d’activitats, de comunicació…); és a dir, de la mateixa manera que a les branques els nens s’organitzen en petits grups (escamots, sisenes, patrulles, equips) i es reparteixen els càrrecs, els caps fem comissions. Aquesta és una de les bases del funcionament del cau i de l’assemblearisme en general i es troba en tots els nivells, del cau en particular i de Minyons en general.
Als caps ens encanta explicar que el cau s'implica en el poble, en les seves activitats i festes i que participa activament en fer d'aquesta vila un lloc culturalment i socialment viu. El temps és limitat, i, com bé diuen alguns (i no els falta raó), prou problemes tenim nosaltres com per haver de fer coses pel poble. Tot i això, que el cau és una entitat que dóna la cara pel poble és una realitat: de manera directa, en són exemples la Festa de Tardor, la Festa de Sant Jordi i la Festa Major, amb l'organització d'una barraca; a través d'altres vies, el cau està present en la CEEL i el Projecte del Sàhara (ja hem organitzat, conjuntament amb altres entitats, actes i activitats pel poble, com ara concerts, gimcanes, jocs, una haima...).
PERÒ ALERTA! QUAN S'ENFADA PATEIX UNS SOBTATS CANVIS D'HUMOR QUE EL CONVERTEIXEN EN UN CRIMINAL DE PRIMER ORDRE, FRED, SANGUINARI I EFECTIU COM UN GANIVET DE CARNICER... DE LA FAMÍLIA MAFIOSA MÉS CRUEL DE LA CAMORRA!
Així que ja sabeu... espavileu-vos! Qui avisa no és traïdor!
Bé, ja podeu descarregar-vos les noves Autoritzacions i la Fitxa d'Inscripció, vitals per tot l'any ja que són el que acrediten que els nens i nens són el cau, ens donen totes les seves dades (i les vostres) que necessitem i ens autoritzen a fer activitats, sortides i campaments. És a dir que descarregueu-vos-ho tot el més aviat possible i PORTEU-HO EL MÉS AVIAT POSSIBLE AL SECRETARI, que trobareu cada dissabte al despatx del cau (primer pis de la Casa de Cultura) de 16h a 19h, és a dir, en horari de cau (sinó, poseu-vos en contacte amb ell).
Si una cosa va fallar aquest Pas de Branca, si més no des de l'opinió del present blogger, és la manca de comunicació amb vosaltres, els pares. Resulta que el mail va arribar tard o no va arribar, ja que mai vam tenir clar (els caps) qui enviava què i si ho fèiem (comunicar-nos) amb les branques noves o a les antigues. Total, que alguns vau ser una hora abans a una estació que no era l'acordada. Doncs bé, des del dimecres abans del Pas de Branca hi havia penjada la informació bàsica per anar de sortida, malgrat que es va canviar l'hora; això però, es va rectificar ràpidament i, a més a més, en el post següent, que ampliava la informació amb tot allò referent al menjar, confirmava l'hora i el lloc. Què volem dir amb això? Doncs que el blog és un lloc on s'hi pengen informacions interessants, a vegades fins i tot bàsiques. De manera que, la setmana abans d'una sortida o d'un esdeveniment important, siusplau, mireu el blog i segurament hi trobareu allò que busqueu.
Noves informacions:
Només te un petit inconvenient, us hi heu de subscriure! Es fàcil, però hi hem de col·laborar tots, si no serà un procés lent i pesat. Els passos a seguir són:
Compte! Ho podeu rebre a la carpeta d’Spam!
Compte! No cliqueu a “Subscríbete a grupo” perquè us obligarà a fer-vos una compta de yahoo!
Qualsevol problema contacteu amb el secretari
Ja teniu disponible el PEB de la branca de PiC. Així que, si voleu saber com anirà aquest any, baixeu-vos-el!
Seguim recuperant els millors moments dels campaments passats. A Unarre els Llops i Daines van fer una d'aquelles rutes que es recorden. En un sol matí van fer l'ascensió a l'Estany de la Gola, que sobre el mapa no era massa arriscada però que amb un bon cop d'ull i sobre el terreny... t'adonaves que 1200m de desnivell són molts. Sí, des del campament, els Llops i Daines, tots i cada un, van pujar a l'Estany per passar la nit al refugi, de nova construcció, on vam compartir lloc, menjar i experiències amb un esplai molt enrotllat de Barcelona (l'intendent era el germà de la Kus!). El dia següent van posar la cirereta al pastís amb la coronació del Ventolau (2849m), una jornada d'allò més dura però alhora gratificant. La mala notícia va ser que no tota la branca va poder arribar al pic a causa d'una amenaça de mal temps que no va acomplir-se. Si més, l'excursió va valer la pena. Ja se sap... tant com puc!
El blog no és només un espai on penjar fotos i tonteries. Des de l'any passat que vam decidir fer-lo un espai d'informació, on trobar aquelles coses essencials per saber com funciona el cau, què és el que estem fent. Per això a la part dreta de la pàgina trobareu una sèrie d'enllaços per baixar documents d'allò més útils. De moment, a les diverses fitxes d'inscripció i autorització (el secretari ja us explicarà què heu de fer als pares nous a la reunió de DIMECRES 6 A LES 20:30h A LA CASA DE CULTURA), hem afegit dos documents interessants:
Pares i mares esperant per començar la reunió...
Les fantàstiques platges de Comarruga
Ja fa més d'una setmana que el blog el coronava un curiós article que imitava (o ho intentava) l'estil periodístic. Evidentment es tracta d'una broma, com es pot deduir pel particular sentit de l'humor (molts ho haureu endevinat, és del Martí) que n'impregnava les línies. A què venia, us preguntareu, si aquest blog va destinat als membres del cau, especialment als pares? Aquí hi ha la resposta a l'enigma. La principal missió del blog era veure quanta gent se'l mira. La intenció era impactar i desconcertar als lectors a fi de generar una allau de comentaris preguntant-se què collons pretenia la notícia, ja que si realment el blog tenia seguidors, aquests farien un esforç per mostrar la seva estupefacció. El resultat, malauradament, era l'esperat: un sol i trist comentari que es resumeix amb el mot "fracàs".
El colom matemàtic, una rara avis de l'ornitologia
Alguns ja han començat i alguns encara ho han de fer, pròximament. Com us podeu imaginar, tot això implica que el cau comença a moure's. Veure's després de l'estiu, reunions primerenques per ponderar i fer balanç del curs que deixem (i plasmar-lo en una bona memòria), cops d'ull al mercat de fitxatges, primeres quinieles pels equips de caps, baixes... vaja, que encara que no es vegi, la màquina ja funciona, encara que al ralentí. En les pròximes setmanes, això sí, la cosa s'accelera: aquest cap de setmana, Trobada 0, on es reuneixen tots els caus de la nostra demarcació (Vallès-Maresme) per donar el tret de sortida al curs... i altres coses. I més endavant, coïncidint amb la Mercè, Consell General. Us mantindrem informats.
