dimarts, 28 de setembre del 2010

Qui mira el blog?

Ja fa més d'una setmana que el blog el coronava un curiós article que imitava (o ho intentava) l'estil periodístic. Evidentment es tracta d'una broma, com es pot deduir pel particular sentit de l'humor (molts ho haureu endevinat, és del Martí) que n'impregnava les línies. A què venia, us preguntareu, si aquest blog va destinat als membres del cau, especialment als pares? Aquí hi ha la resposta a l'enigma. La principal missió del blog era veure quanta gent se'l mira. La intenció era impactar i desconcertar als lectors a fi de generar una allau de comentaris preguntant-se què collons pretenia la notícia, ja que si realment el blog tenia seguidors, aquests farien un esforç per mostrar la seva estupefacció. El resultat, malauradament, era l'esperat: un sol i trist comentari que es resumeix amb el mot "fracàs".

Aquest experiment em du a la trista conclusió que ningú es mira el blog o que, si algú ho fa, amb prou feines hi mostra interès. A partir d'aquí cal una reflexió: per què volem un blog si ningú li ha de fer cas? Cal esforçar-se a fer d'això un espai virtual amb cara i ulls? Sincerament, a un servidor se li treuen les ganes de continuar. Espero que aquest curs aporti noves esperances i forces renovades perquè aquest blog es mantingui viu.

9 comentaris:

  1. Compadre ya le dije que no deve perder pasiensia si los pendejos del cau no escriben comentarios, desde Xalapa seguimos leyendo sus escritos aunque cuesten de comprender. Es bueno chacho brother

    ResponElimina
  2. No desesperem! Continuem penjant post i ampliant la informació i acabarem triomfant, poc a poc anirerm convencent als pares perquè mirin i participin del blog.

    ResponElimina
  3. Manuuu!!! No deixeu d'escriure al blog!!! Prometo que a partir d'ara els comentaré tots. Que sapigues que SEMPRE mel's miro, i que SEMPRE em feu fer una rialla... o més!!! Tens raó, és una currada, i al menys que es vegi una resposta, no?
    M'encanten els videos que munteu, el colom de l'escudella, genial!, també m'he fixat en les fotos que inserteu, que sempre tenen a veure amb el text, bonissimes! I sobre tot, les informacions de tot el que aneu fent, etc...............!!
    Continueu si us plau, no el deixeu, eh?? Molts petonets, Olga (dels Bisbes)

    ResponElimina
  4. Eeei! que sapigueu que el blog no només te un autor eh... no tinc per que ser jo! és una feina de varis caps, a mi lo d'escriure no se'm dona gaire bé! o no tant ;)

    ResponElimina
  5. Ep ! no us desanimeu !!

    Nosaltres ho mirem especialment després de sortides, campamentes, etc...especialment per les fotos, però cada vegada que envieu un correu li donem un cop d'ull...no sé si això ho teniu comptabilitzat !!
    Els nanos també s'ho miren de tant en tant !!
    Seguiu endavant !!
    Els videos estant molt bé !!

    Jordi Jané / Montse Rabassa

    ResponElimina
  6. Jo quan tinc una estonilla també m'ho miro! Estic vivint a Colòmbia i és quasi la única manera de estar al tanto de com li va a l'Agrupament. M'encanta que feu reformes, que us plantegeu les antigues estructures i les renoveu. I és una tranquilitat saber que ho esteu fent tan bé i que les branques estàn repletes de nens i caps.
    I és molt guai que hi hagi fotos per veure com heu crescut els nens que vaig tenir: Carlota, Cawo, Martí, Pol, Laura, Manu, Alba... guapos!! Als que no conec, també una forta abraçada!
    Molts ànims!!
    Vero

    ResponElimina
  7. Snif, snif...

    d'acord, seguirem escrivint... això és el que volia sentir!

    fins aviat

    ResponElimina
  8. epa.....no, que jo tot hi no haver comentat mai res hi estic suscrita i rebo un mail amb cada nova entrada i les llegeixo totes.Potser no tinc sentit literari i el que és cert és que em costa d'escriure...però llegir i tafanejar pel bloc es genial!!!
    Amparo

    ResponElimina
  9. Hola,Jo soc una mare amb el nen en "llista d'espera" per entrar a la branqueta mes petitona, dels 6 anys. Jo havia sigut minyona escolta en la meva epoca i tinc uns records fantastics, aixi que us FELICITO per aquesta tasca tan maca que esteu fent amb els nens i nenes. Us debeu de sentir molt orgullosos! Espero que el Niels (el meu fill) entri aviat a formar part d'aquest grup. Fins aviat i seguiu amb el blog que es guay!
    Sandra

    ResponElimina

Ei! No oblidis comentar el post!