diumenge, 28 de febrer del 2010

Comissió Pares: 1a trobada


Aquest passat dissabte es feia, com molts ja sabeu, la primera trobada de la comissió pares. I què és això?, preguntareu alguns. I què s'hi fa?, preguntaran els altres. Doncs l'objectiu d'aquesta trobada era precisament respondre a aquestes preguntes.

Es va començar després del cau amb un berenar. Per trencar el gel es van fer algunes activitats per conèixer-nos, com rodes de noms i "el joc de les fruites". Un cop ambientats i de bon rotllo, es va fer una pluja d'idees per veure què es volia fer a la comissió. I malgrat ser pocs, déu n'hi do quantes propostes van sortir; queda clar que hi ha moltes ganes de fer coses.

Les propostes van ser variades, però amb un objectiu clar. Es vol una comissió lúdica que sigui un punt de reunió per a tots els pares que volen participar del cau. En aquest sentit es proposaven sortides de pares, activitats conjuntes extracau, fer actes a les festes del cau i un llarg etcètera. Però el més interessant és que vol ser una comissió oberta. Qualsevol que hi tingui interés pot venir i compartir-lo amb la resta, sense obligacions ni horaris establerts.

El funcionament de la comissió és senzill. Es farà una trobada mensual organitzada pels caps de la comissió on es faran algunes dinàmiques i es posaran en comú les activitats que la comissió vol dur a terme el següent mes. A part d'això, els petits grups que hagin decidit dur a terme alguna acció es trobaran per acabar d'organitzar-la.

Atenció! Que no només es va proposar, jugar i parlar! També es a decidir una primera acció, res més ni res menys que una calçotada. El dia proposat és el diumenge 21 de març. Si hi voleu assistir o voleu participar en l'organització pengeu un comentari en aquest post ho envieu un correu al Quim (qrparras@hotmail.com).

Vinga, que això es posa en marxa! No sigueu tímids i porteu-nos les vostres idees.

dijous, 25 de febrer del 2010

A la rosa, l'amor s'hi posa

Si el post anterior volia felicitar l'EA per la seva feina, aquest post vol felicitar i encoratjar el que està fent la Comissió de Sant Jordi. Tot i que el 23 d'abril és encara llunyà, al cau estem treballant de valent per organitzar una gran festa, com les d'abans, a fi de mostrar-nos al poble i oferir activitats i diversió per a tots i totes. Podem assegurar que el projecte que s'està creant és molt interessant i té un plantejament molt i molt seriós. Què vol dir això? Que el cap de setmana del 24 i 25 (del dissabte a la tarda fins el diumenge a la matinada) Sant Cugat gaudirà d'una festa amb cara i ulls amb activitats pels nens, sopar pels pares i concert pels joves. Un dels objectius es recuperar l'esperit de les festes que van viure quan érem nens, que incloïen tot això i servien per donar prestigi al cau. Cal recordar que Sant Jordi és el patró de Minyons Escoltes i Guies de Cataluna (abans, MEGSJC: Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya) i que per tant aquesta és una diada important. Recordar que ho muntem els caps però que els nens i nenes (i vosaltres!) hi tindran un paper essencial...

Ja sabeu: com més serem... més riurem!

PD: Estigueu atents al mail perquè és molt possible que la Comissió Sant Jordi us demani que col·laboreu...

dimecres, 24 de febrer del 2010

Al cau tirem els trastos

Ja fa dies que al cau hi ha moviment: alguna cosa passa. Deixant de banda les actuacions que l'ajuntament està fent al local (si heu passat recentment per la sala de LliD o per la de PiC, entendreu el que dic), el nostre espai de treball està patint transformacions. L'EA, inspirat per les Muses del treball (ja em perdonaran els filòlegs clàssics per aquesta barbaritat), s'ha implicat de valent en la reorganització del material acumulat a la sala de caps i al buc (ara tot el material fungible està al buc i la resta, anirà a un magatzem del carrer Orient, que encara no tenim disponible; els documents aniran segurament a un despatx de la Casa de Cultura). Sent poc fins podríem dir que els caps d'agrupament han fet una selecció de la merda a fi de guardar-la o enterrar-la a la deixalleria. La quantitat d'escombraries moguda és més que considerable.

Un dels objectius, a part d'optimitzar l'espai (recordem que ens hi estarem, com a mínim, tres anys més!), és ordenar i guardar en bon lloc els documents històrics del cau, que fins ara criaven fongs (potser en homenatge a un ésser estimat). Cal dir que aquesta tasca s'ha complementat amb la visita a l'antic magatzem del cau, una casa ruïnosa de La Floresta. La teníem des que l'ajuntament ens la va donar quam vam marxar del local històric del carrer del Sol; fa anys que diuen que la tiraran a terra, però avui és una casa okupa. La història del viatge és divertida i s'erigeix com una de les anècdotes del trimestre (demaneu a l'EA que us l'expliqui). Els mercats que últimament hem fet són també resultat d'aquesta feina.

En definitiva, aquest post vol agrair la tasca poc agradable que està fent l'EA. La recuperació de documents, a més, permetrà enriquir el blog amb material històric.

dimarts, 23 de febrer del 2010

En coma

Estimat lector del blog,

Ens sap greu comunicar-li que el blog ha entrat en un mena d'estat letàrgic a causa d'una malaltia transitòria però amb conseqüències evidents. Alguns especialistes de l'OMS l'han anomenat enigmàticament "universititis". Quan l'òrgan central del blog (l'anomenat "encarregat d'escriure-hi periòdicament") es veu atac per microorganismes externs de tipologia indeterminada (alguns autors s'aventuren a classificar els agents infecciosos com a "treballs de l'UPF", però encara no hi ha conscens en la comunitat científica), el blog disminueix al mínim les seves funcions vitals, com si hivernés. Esperem que aviat pugui mostrar símptomes de recuperació.

Gràcies i disculpi les molèsties.

dimarts, 9 de febrer del 2010

Quan els caps érem nens (V)

Pas de Branca del 1997 a Sant Medir. Aquí tenim els RiNG ben atents a la cerimònia. Hi podem veure un CiLl a baix a l'esquerra i unes quantes cares conegudes: l'Oriol Romaní, l'Oriol Lecina, la Mireia Alegret, l'Anna Albiach, la Clara Salvador, els pares Menéndez... a veure qui en descobreix més!

dissabte, 6 de febrer del 2010

Quan els caps érem nens (IV)



Continuem la secció històrica del blog. Aquestes fotografies, de moment, són de les més antigues que tenim escanejades. Pertanyen al curs 97-98 de LliD. I us preguntareu... queden caps d'aquella generació? Doncs sí, el nostre secretari, el Quim. A la foto dels bancs de fusta el podeu trobar al fons, encara que sembla que estigui en un altre món! Pel que sabem, era una excursió del mes de novembre a la Fageda d'en Jordà.

dijous, 4 de febrer del 2010

Ja tenim el "Perfil del visitant del blog"

Els nostres experts informen:

Del típic visitant del blog en desconeixem el sexe, si és culer o perico o si prefereix la Nocilla a la Nutella. Tot i això podem afirmar que segons ell el fulard no té cap utilitat, ja que McGiver amb menys fa un tanc. Si hagués de canviar el nom del cau li posaria Shock el Gran. Creu que al nou local, si n'hi ha, no hi pot faltar una zona chillout pels consells, i que les sigles CAU volen dir Càmping Afrodisíac Unificat. Pensa, a més, que el color caca d'oca de la camisa de l'EA ve de barrejar tots els colors de les branques i es pregunta per què les mandarines són taronges. Per Nadal, defensa que els regals els porti Darth Vaider i companyia. Quan se li demana quin és el propòsti cauenc pel 2010 respon: 2010? No gràcies, ja tinc un pingüí. Finalment, celebrarà el primer aniversari del blog pujant a Montserrat.

Però la característica que el fa especial és que MAI COMENTA ELS POSTS!

El Blog fa un any!

Moltes felicitats! Qui ho havia de dir, oi? Doncs sí, avui fa exactament un any del primer post, titulat "Comencem!" perquè, és evident, era el primer. Quantes coses que han passat des de llavors... El curs 2008-2009 al cau va ser sinònim de molts canvis: va arribar una nova generació de caps i es van haver de reestructurar les branques a fi de poder mantenir tots els nens i nenes que teníem. Un altre canvi va ser la creació del blog, que havia de ser un espai d'informació però també d'entreteniment per tots els implicats al cau, així com una manera de donar-nos a conèixer. Amb aquest, el blog porta 79 posts, concentrats sobretot en els mesos d'octubre i de gener (11 cada un).

I us preguntareu, ha tingut èxit el blog? Ha funcionat? Si estàs llegint aquest post vol dir que en part sí. És veritat que falta participació, molta participació, i que en general pot millorar bastant, però, si més no, hem aconseguit que es consolidi i estigui actiu i que mica en mica més gent se'l miri. Potser en un futur no haurem d'enviar tants mails, ja que el blog serà sempre la referència. Qui sap...

Recordem un dels grans moments d'aquesta pàgina web: a través del blog vam escollir quines eren La punyalada i La frase estúpida de l'any passat, guardons que es van entregar a la gran gala de final de curs. Aquest fet va demostrar per primer cop que el blog era una cosa útil.

Bé, un dels bucs insígnies del blog ha estat (i és) la secció "La Gran Pregunta", que com bé sabeu consisteix en una enquesta que pretén saber l'opinió dels visitants. Gràcies als diferents resultats recollits, els nostres experts han elaborat el perfil del visitant del blog del cau. Properament, en exclusiva, al blog.

dimarts, 2 de febrer del 2010

Visita a Barcelona

El passat diumenge 24 de gener, els LliD, convertits en exploradors interestelars, van emprendre un viatge al Planeta Barcelona, a tocar del nostre sistema solar. La intenció era descobrir-ne el nucli, l'anomenat barri de La Ribera i el Born. Quina sorpresa aquell laberint de llegendes, carrerons, racons, secrets i trossos d'història! Després van repostar al Parc de la Ciutadella, on van trobar una misteriosa carta dels Flowkind's que els convidava a entrar en un joc espacial. A més a més, per optimitzar el funcionament de l'equip d'exploradors i no ser identificats, es van inventar una sèrie d'identitats falses. Al tren van fer l'esperat amic invisible! I quins regals! Aquest és un petit resum fotogràfic del cau matinal:

Al Parc de la Ciutadella
Passejant per la Ribera
Escoltant la llegenda del claustre de la Catedral
Tites, tites...