Com ja sabeu, la Kus està d'enviada especial en missió d'exploració a l'altra banda de l'oceà, a Argentina. Tot i estar a uns quants quilòmetres d'aquí, no deixa el cau ni que ho intenti. Recentment ens ha enviat un mail d'allò més interessant explicant-nos les seves experiències escoltes a Buenos Aires. A continuació en reproduïm els fragments més interessants amb algunes correccions de caire ortotipogràfic. No té pèrdua.
"Després de buscar una miqueta per Internet, d'entrevistar-me amb un parell de capellans, de buscar carrers que ni els propis argentins coneixien, finalment, vaig poder contactar amb el primer grup d'scouts d'aquí. Em van convidar a passar el dissabte amb ells i l'experiència, us asseguro que va ser genial, i és que no només va coincidir que era un cau com els de tota la vida, sinó que era una data assenyalada per entregar camises, fulards i ensenyes a uns quants llops, ràngers i pioners, que havien fet un munt de mèrits. Inclús vaig ser present davant la cerimònia de la promesa escolta (que no té res a veure amb el nostre compromís) d'un noi d'uns 28 anys que durant un any havia demostrat que entenia i amaba el que volia dir ser scout. Vaig poder veure els cants a les banderes, les cantarelles (impressionants!) de cada patrulla i branca, la figura carismàtica de l'Akela (la cap principal de llops) i del cap d'agrupament, vaig conèixer els projectes dels seus pioners (robbers), vaig anar a missa amb ells... buff, els caus d'allà no duren tres hores, sinó que queden a les 15h i no surten fins a les 20h, cada dissabte.
Potser la cosa que em va cridar més l'atenció va ser un petit discurs que va fer l'Akela als seus lobatos, arran de l'arribada d'un excap del seu cau, tres truques d'un altre agrupament que venien de Córdoba, i de mi, que ja sabeu d'on vinc. Els va comentar que avui era un dia molt especial perquè se'ls havia presentat l'oportunitat caiguda del cel d'entendre de debò què vol dir ser escolta.
No sólo se trata de ser scout dentro de los lobatos, los sábados y de campamentos. Ser scout no tiene que ver con la edad ni con llevar el fulard, como podéis ver con Pablo, que hace más de quince años que ya no está en el grupo, tiene 36 años, pero sigue siendo scout. Tampoco tiene que ver con nuestro grupo scout, ya que estáis viendo a estas tres chicas que vienen de otra província y llevan insignias diferentes a las nuestras. Y por supuesto tampoco depende de ser argentino o latinoamericano. El mundo está lleno de scouts, como podéis ver con Kus, que viene de conocer un grupo en África, a pesar de ser scout europea. Ser scout es una actitud ante la vida, y un sentimiento compartido, un compromiso entre todos nosotros de mejorar el mundo. Ser scout comporta entrar dentro de una família que siempre te va a acompañar.
No sólo se trata de ser scout dentro de los lobatos, los sábados y de campamentos. Ser scout no tiene que ver con la edad ni con llevar el fulard, como podéis ver con Pablo, que hace más de quince años que ya no está en el grupo, tiene 36 años, pero sigue siendo scout. Tampoco tiene que ver con nuestro grupo scout, ya que estáis viendo a estas tres chicas que vienen de otra província y llevan insignias diferentes a las nuestras. Y por supuesto tampoco depende de ser argentino o latinoamericano. El mundo está lleno de scouts, como podéis ver con Kus, que viene de conocer un grupo en África, a pesar de ser scout europea. Ser scout es una actitud ante la vida, y un sentimiento compartido, un compromiso entre todos nosotros de mejorar el mundo. Ser scout comporta entrar dentro de una família que siempre te va a acompañar.
També em van explicar l'anècdota d'un alemany (crec recordar) que en arribar a Buenos Aires li van robar la motxilla, tots els diners, el mòbil... tot el que duia menys el passaport, el que duia a la butxaca i la roba que portava posada. Desesperat es va posar a pensar on podia demanar ajuda i, enlloc de presentar-se davant del seu consolat, va decidir buscar un grup escolta, i va trobar el de sant Telmo. Es veu que en cosa de dos dies, els escoltes havien reunit la pasta suficient com per pagar-li el bitllet de tornada, i mentre buscaven els tràmits el van acollir cada dia en una casa diferent. Això m'ho va explicar el cap d'agrupament per deixar-me ben clar "aunque sepa que no es necesario" que davant de qualsevol problema, els scouts em donarien un cop de mà. Va ser molt maco rebre aquesta abraçada...
El cas és que en arribar al hostel (amb el fulard posat encara), un dels companys, en Diego, es va aixecar i em va explicar que també era scout, i que em tenia preparada una sorpresa. Doncs bé, acabo de rebre la sorpresa per mail, i sabeu què? Doncs ni més ni menys que al desembre m'acollirà a casa seva el CAP GENERAL DELS SCOUTS LLATINOAMERICANS, a Valparaíso, Xile. Ja estic començant a dissenyar l'entrevista; si algú de vosaltes em pugués ajudar o fer suggeriments, estaria de puta mare!"
Ja ho sabeu, si teniu qualsevol proposta o idea, no dubteu en comunicar-nos-ho!
